SANT ANTONI
2.1.- Justificació històrica i localització de la festa.
2.2.- Justificació didàctica, contexttualització.
3.- Objectius Generals d’Etapa.
4.- Continguts de les diferents àrees.
2.1.- Justificació històrica i localització de la festa
El municipi d’Artà està situat al NE de l’Illa de Mallorca, ocupant la major part de la península més septentrional de les serres de llevant. Té una extensió de 140,6Km2 i una població d’uns 6000 habitants.
Els Nuclis Urbans són: Artà i la Colònia de Sant Pere, amb les Urbanitzacions de Montferrutx, S’Estanyol, Sant Pere i Betlem.
La seva història ens mostra unes terres habitades per l’home des de la Prehistòria, en són testimoni els naviformes dels Pujols i les coves artificials del Rafal Paï; de l’època talaiòtica tenim el poblat de ses Païsses, de sa Canova i s’aigua dolça, entre d’altres; de l’època romana la necròpolis de sa Posada de Carrossa, de l’època islàmica moltes més inclús el nom de Yartan i la data històrica de la fundació de la vila actual, vinculada a la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I el 1229 i la posterior conquesta d’Artà el 31 de març de 1230, amb l’arribada dels monjos premostratesos de Bellpuig.
La seva economia està fonamentada en el turisme, en el sector de la construcció, en una agricultura on destaques els cultius de blat, civada, ordi, l’ametler i l’olivera; i en una ramaderia on té molta importància el bestià oví, caprí i porcí.
La vida social és on el bagatge és més ampli destacant, sobretot, el museu regional d’Artà, la revista local “Bellpuig”, L’Orfeó artanenc, la banda de música, Artà balla i canta, esclafits i castanyetes; les companyies de teatre: grup escènic artanenc, fila 7, desastres... Cofraries, escoles, obreries, clubs esportius, associacions de tota mena fins a quaranta i un poble capaç d’organitzar qualsevol activitat.
Les festes populars més importants són: Reis, Sant Antoni Abat, Carnaval, Setmana Santa, Sa vega, Sant Antoni de Pàdua, Sant Pere, Sant Salvador, La mare de Déu d’agost, Sa fira, Ses verges, Tots Sants i Nadal.
2.2.- Justificació didàctica i contextual
Amb la finalitat educativa què l’alumne realitzi els aprenentatges necessaris per integrar-se en la societat on viu de forma crítica i creativa i possibilitant que aquest procés d’ensenyament sigui gratificant , emprenem aquesta tasca de socialització amb el coneixement i participació activa a la festa, creant un marc didàctic a través d’aquesta unitat didàctica.
La temporalització s’enquadra dins la primera quinzena del segon trimestre coincidint amb la data del dia 17 de gener , dia de la festa.
Els espais utilitzats són les aules, tota l’escola i els carrers i les places de la vila.
Els recursos humans són: l’alumnat, el professorat, els pares i mares i els personatges principals de la festa: obrers, clavaris, argumentaire, dimonis i els responsables municipals.
3.- Objectius generals d’educació infantil
És un objectiu de l’educació infantil que el nin i la nina puguin actuar amb autonomia, confiança i seguretat en els sistemes socials propers. Els infants van construint la seva pròpia identitat al temps que es percep a si mateix com a membre de diverses organitzacions socials.
1.- Conèixer i participar en festes, tradicions i costums del seu entorn, gaudint-ne i valorant-les com a manifestacions culturals.
2.- Comprendre, reproduir i recrear alguns textos de tradició cultural, manifestant-hi actituds de valoració, gaudi i interès.
4.- Continguts d’educació infantil
Àrea de descobriment de la realitat física i social
Continguts
La vida en societat.
Conceptes
Costums, folklore i altres manifestacions culturals de la comunitat a la qual es pertany.
Àrea de comunicació i representació
Continguts. Llenguatge oral
Mitjançant aquests recursos la societat transmet al nin i a la nina valors afectius, culturals i lingüístics.
Conceptes
Textos orals de tradició cultural (emparaulaments, endevinalles, cançons de rotllana i de corda, cançons per sortejar, etc.) individualment i col·lectivament.
Actituds
Atenció i interès envers els textos de tradició cultural.
Expressió musical
Conceptes
Cançons de folklore, contemporànies, danses populars, balls...
Procediments
Comprensió i interpretació de cançons del folklore, danses populars, balls...
Actituds
Valoració i interès pel folklore de l’ambient cultural al qual es pertany.
Objectius generals
Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seva conservació i millora i respectar la diversitat lingüística i cultural com a n dret dels pobles i individus, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte vers l’exercici d’aquest dret.
Educació artística
Objectius generals
Conèixer i respectar les principals manifestacions artístiques presents a l’entorn, com també els elements més destacats del patrimoni cultural, i desenvolupar criteris propis de valoració.
Contingut
El joc dramàtic.
Conceptes
Jocs tradicionals, funcionals i de personatge.
Procediments
Pràctica de jocs populars, d’animació i d’invenció pròpia.
Actituds
Valoració del patrimoni artístic (exposicions, festes, danses, artesania) de la comunitat i respecte per les seves manifestacions.
Àrees de Llengua Catalana i Literatura
Objectius generals
Descobrir el llenguatge (oral, escrit, icònic, audiovisual) un mitjà d’aproximació al propi patrimoni cultural, i a través d’aquest endinsar-se en altres cultures.
Continguts
El llenguatge oral.
Conceptes
El llenguatge oral i els elements que l’acompanyen (gestos, postures, mirades, entonació).
Estructures pròpies de la cultura popular del país: gloses.
Procediments
Comprensió i producció de textos orals.
Representació oral de cançons.
Recitació de glosses.
Utilització de glosses per expressar experiències.
Actituds
Valoració dels elements culturals tradicionals propis de la comunitat reflectits en textos de tradició oral.
Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural
És una aportació d’aquesta àrea el desenvolupament de la identificació amb els grups socials de pertinença i de referència, són d’especial importància en aquesta línia les capacitats de participació responsable i crítica en l’activitat social, de valoració dels costums, tradicions i formes culturals, sigui dels propis grups de pertinença, sigui d’altres.
Objectius generals
Reconèixer i apreciar la seva pertinença a uns grups socials amb característiques i trets propis (pautes de convivència, relacions entre els membres, costums i valors compartits, llengua comuna, interessos, etc.) respectant i valorant les diferències amb altres grups i rebutjant qualsevol classe de discriminació per aquest fet.
Continguts
El canvis i els paisatges històrics.
Conceptes
Fonts orals, escrites, audiovisuals i materials per a la construcció del passat.
Evolució de qualque aspecte bàsic de la vida quotidiana al llarg de la història (vestit, trets del paisatge, treball, transport, etc.)
Vestigis del passat en el nostre medi com a testimonis de la vida en altres èpoques:
- Restes materials: monuments, edificis, objectes, instruments, etc.)
- Costums i manifestacions culturals: festes, gastronomia, arquitectura, pintura, música, esports, etc.
- Documents orals, escrits i visuals.
Procediments
Elaboració de qüestionaris i realització d’entrevistes per recollir testimonis directes sobre esdeveniments passats.
Recollida, arxiu i classificació de documents històrics diversos relatius a la història personal, familiar i al passat històric (fotografies, documents personals i familiars, cromos, retalls de premsa, objectes i informacions diverses, cançons, etc.).
Actituds
Respecte pel patrimoni cultural i natural (festes, artesania, jocs, gastronomia, vestits, habitatge, etc.) de la comunitat i interès pel seu manteniment i recuperació.
Valoració i respecte pels costums i formes de vida dels avantpassats.
Consideració dels objectes quotidians actuals com a portadors potencials d’informació històrica per a les generacions futures.
6.1.- Educació Infantil
Activa, basada en les pròpies vivències dels alumnes.
Motivadora, mitjançant l’ambientació de l’aula i del Centre, utilitzant les activitats i la vida del poble.
Facilitadora dels aprenentatges a través de l’escalonament del nivell de les dificultats de les tasques escolars i ritmes i capacitats dels alumnes.
6.2.- Educació Primària
Assegurar la relació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb la vida real de l’alumne, partint de les experiències que posseeix; facilitadora de la construcció d’aprenentatges significatius.
Potenciadora de l’interès i la motivació.
Impulsora del treball cooperatiu.
Motivadora utilitzant activitats manipulatives i extraescolars.
7.1.- Dins el procés d’avaluació de l’ensenyança:
- S’han dut a terme les activitats programades?
- El seu desenvolupament ha estat del gust de la majoria?
- Ha participat tota la comunitat escolar?
7.2.- Participació en la realització de les activitats i l’observació directa.
MATERIALS NECESSARIS PER CONSULTA
Bibliografia
5.- La Cavalgada de Sant Antoni
7.- Cançoner Popular de Mallorca. Ed. Moll. Pare Rafel Ginard.
Sant Antoni és el protector dels pagesos que els allibera del foc espiritual, de les temptacions i de les suggestions del mal esperit.
Sant Antoni va ser un home religiós, però també va ser un pagès, un fellah del mitjan Egipte que va viure entre els anys 251 i 356 d.C.
A Mallorca els dimonis són el picant de les festes populars. Aquestes diades sense dimonis serien com un aguiat sense espècies ni sal. Les figures lletges i repugnants fan por i atreuen. Els nostres pobles se proven a veure qui els presentarà més repulsius o sigui, més interessants.
Es pot assegurar que els dimonis d’Artà són uns dels més terrorífics de Mallorca. Tenen unes banyes entorcillades de boc. La cara horrible, mascarada i esportellats de dents. La llengua defora com si s’haguessin de menjar a les persones. I per afegitó, la seva carn és transparent i, un per un, els poden comptar els ossos de la calavera. Com a ceptre infernal duen una grandiosa canyafel·la.
S’encenen la vigília de sant Antoni. N’hi ha per tot el poble i entorn a ells es reuneixen a xerrar, cantar, menjar i beure.
La tradició de fer foguerons és molt antiga i revela l’esperit de purificació dels solstici d’hivern.
L’argument és una petita narració o crònica local, posada en vers per un glosador que, amb molt d’enginy ens conta alguns dels fets més importants succeïts en el nostre poble durant tot l’any a que l’argument fa referència.
L’argument es presenta el dia 17 de gener i es canta a ca l’Obrer després de l’Ofici Major.
El contingut de l’argument dol ser sempre el mateix i segueix un ordre preestablert.
Comença invocant a Déu i al Verge i demanant permís a les autoritats locals (batle i rector). Després, amb la mateixa classe d’estrofes, s’ocupa del temps, de les desgràcies personals, de les festes, de l’anyada del camp, del moviment de població, jovent i dels temes variats. Per acabar cita el nom de l’argumentaire i s’acomiada amb un “Visca Sant Antoni”.
FORMA DE L’ARGUMENT
La forma que pren l’argument és la d’estrofa de sis versos octosíl·labes que rimen el primer amb el quart i el cinquè, i el segon amb el tercer i el sisè. L’esquema de cada cançó és aquest: abbaab i segueix sempre igual, des del principi a la fi.
La rima sol ser consonant. A vegades, si el glossador es troba estret, fa ús de les assonàncies, però en fuig sempre que pot.
El número de cançons és molt variat, depèn de mil circumstàncies (inspiració, temps de que disposa l’autor,...)
5.- LA CAVALCADA DE SANT ANTONI
La cavalcada de Sant Antoni ocupa un lloc de privilegi dins l’atapeït programa d’actes de la festa artanenca, és el plat fort de la diada.
Des de les nou del matí els estols de bestiar desfilen pels carrers del poble. Els homes van vestits amb una camisa blanca, faixa vermella i un mocador de seda de fantasia, en el coll amb punta darrera. En el cap del mocador es posen un anell, quasi sempre deixat per l’enamorada.
Cavalquen a pèl, es a dir, damunt l’esquena del cavall, sense sella. Antigament portaven dogals blancs de dotze cordells obrats de palma molt fina. Davant l’estol hi anava el carritxer, home llogat per temporada per a segar càrritx pel bestiar de les possessions, cavalcant un ase estucat amb beaces, portant coca amb tallades i una botella de suc.
A la cavalcada hi participen carrosses molt artístiques que representen escenes de la vida de la pagesia, amb la condició que sempre han de portar un animal.
Damunt les dotze hores comencen les “Beneïdes”, on es representa la comèdia de Sant Antoni: Sant Antoni va montat damunt una somera i el dimoni petit, amb l’ajut del gros, intenta que baixi i ell poder-hi pujar, intenta posar-s’hi dret, quan ho aconsegueix el poble ho aplaudeix. Després, Sant Antoni, amb la senyal de la creu, torna recobrar la seva somereta i rep, un altre cop, el improperis dels dimonis.
Després de les beneïdes es celebra l’Ofici Major de Sant Antoni on hi predica un prevere amb alguna arrel artanenca. A la sortida els dimonis fan el seu darrer ball i s’acomiaden fins l’any vinent. Just després es canta l’argument, dirigit per l’argumentaire d’aquest anys, a ca l’obrer major i amb un visca Sant Antoni! S’acaba la festa.
Principalment són: El pa moreno, la llangonissa, el botifarró, la panxeta, el vi, el mesclat i la coca.
La coca de Sant Antoni és la reina de la diada, anem a donar una recepta:
Ingredients:
- Una tassa d’oli.
- Una patata bullida.
- Una tassa de sucre.
- Una tassa d’aigua.
- 500 grams de farina.
- Llevadura
- Llangonissa
- Sucre en pols.
Es mescla la patata i l’oli. Es fon la llevadura i es tira dins la mescla juntament amb el sucre. Es tira a poc a poc la farina fins que la pasta no s’aferri.
S’estén la pasta damunt la llauna i s’hi posen les tallades de llangonissa pel damunt. Es posa dins el forn i en estar cuita s’ensucra de sucre pols.
LES CANÇONS MÉS POPULARS DE SANT ANTONI SÓN:
Sant Antoni és un sant vell
el més vell que hi ha a s’Ermita.
Ell mos dóna pasta frita
I coques com un garbell.
Sant Antoni ja és vengut,
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc.
Sant Antoni és el patró
de Maó i Ciutadella.
Li pegam amb sa botella,
perquè no tenim tassó.
Sant Antoni és un bon sant
i qui té un dobler l’hi dóna,
perquè mos guard s’animal
tan si és de pèl com de ploma.
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.
Sant Antoni de Viana,
dia desset de gener
qui beu, primer a darrer,
sempre beu de bona gana.
Sant Antoni para lloves
per dins mates i clapers
per guanyar quatre doblers
per fer-se unes varques noves.
Sant Antoni ja s’acosta,
ja començam a cornar.
Ses dones de dins Artà
saben fer pans, sense crosta.
Sant Antoni feia sopes,
a sa vorera de la mar.
El dimoni hi va anar
i les hi va prendre totes.
Digem: “Visca, Sant Antoni!”,
amb so mocador en es coll.
Amb so sò d’es picarol,
farem fugir el dimoni.
Assistiu a lo elogi
del Sant que hem de venerar
i, ara, per acabar,
diguem: Visca Sant Antoni!
Teringa de cançons que es canten per anar a Completes.
Habitants i moradors
De dins la vila d’Artà,
Tots plegats hem d’invocar
Sant Antoni gloriós.
A desset, és Sant Antoni
i, a vint, Sant Sebastià;
qui bones obres farà,
no tendrà por del dimoni.
Sant Antoni gloriós
de Viana anomenat,
siau es nostro advocat
de tot perill guardau-mos.
Dia desset de gener
trobam la vostra diada,
amb la capella emmurtada,
corregudes p’es carrer.
‘tots los obrers i clavaris
qui tan bé cuiden de Vós,
Sant Antoni, assistiu-los
en tots los seus necessaris.
Beneiu-mos, Sant Antoni,
som es pagesos d’Artà,
l’any qui ve volem tornar,
no mos assusta el dimoni.
Assistiu a lo elogi
del Sant que hem de venerar
i, ara, per acabar,
diguem: Visca Sant Antoni!
NOM: C.P.Na Caragol
ANY DE FUNDACIÓ: 1985
TITULARITAT: Pública
NOMBRE D’UNITATS: Catorze, quatre d’educació infantil i deu d’educació primària.
NOMBRE D’ALUMNES: 272.
PROGRAMES INSTITUCIONALS QUE DESENVOLUPA: Educació infantil i primària, noves tecnologies( audiovisuals i ordinadors), Projecte de currículum integrat català, castellà i anglès.
Serveis de menjador i transport escolars.