|
Long
temps, long temps, long temps après que les poêtes sont disparus
leurs chansons courrent ancore dans les rues.
Què
és poesia, demanen algunes pupil·les blaves que es claven dins
altres pupil·les. I potser la pregunta hauria de ser una altra:
on és el poema? Hi ha qui diu que hisenda som tots. I en
realitat, tots som vers. El poema és al carrer.
El
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ho intueix, i s'ha
volgut acostar a totes les formes que pot adoptar la paraula
exhalada amb un alè. Sense cap d'afany de modèstia, el CCCB
presentarà el proper 11 de desembre un festival que va més enllà
del poema, i arrabassa, fins i tot, un crit de polipoesia.
Què
és la polipoesia, demanen aleshores altres ulls, que també es
claven a la blavor del cap de setmana. Polipoesia també ets tu. 
Són totes aquelles propostes que superen el recital i que
treballen de la mà amb disciplines com la música, la imatge, els
performances o els mitjans audiovisuals. Si el teatre ha deixat de
ser només un actor sobre l'escenari, i si el cantant s'ajuda
sovint de diapositives, era d'esperar que el poeta s'expressàs
també amb una veu més alta que la veu. Precisament, les Veus
de paper que ens mormolen les partitures de la poesia sonora
xiuxiuejaran sota l'aigua a la Galeria H2O de Gràcia, fins al 5
de gener.
Però
no avancem esdeveniments. No és el primer pic que el CCCB proposa
un altre to poètic. Després de tres anys d'experiència amb el
cicle estable de poesia Viatge
a la Polinèsia, que recorregué el oceans de 1997, 1998, 1999
i 2000, el centre encetà una primera edició, ara fa un any,
juntament amb Projectes Poètics Sense Títol. Ara, la pretensió
assetja noves fites. El CCCB vol consolidar aquest festival com a
punt de trobada anual on hom pugui pensar i dialogar amb una visió
oberta de la creació.
Així,
poetes autòctons i estrangers afinaran les seves cordes vocals i
despullaran, lletra a lletra, les seves paraules. El festival
comptarà amb conferències i una exposició, per tal
d'enquadernar el poema en un marc teòric i de reflexió. A més,
el Centre de Cultura Contemporània editarà un catàleg com a
testimoni de l'activitat i la teoria que vol mostrar el festival.
Poemes
virtuals
La
poesia corre al carrer, les paraules se les emporta el vent, i el
vers es deixa empentar per les noves (ja no tan noves)
tecnologies. Per això, aquesta proposta s'incorpora a la xarxa de
festivals de tardor associats de Barcelona. Aquests són: el
Festival LEM (www.gracia-territori.com),
el Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona (www.auditori.org),
el Festival Improvisa, i la temporada Avuimúsica (www.auditori.com).
Barcelona
s'omple de so, i la tardor potencia la melangia des de la paraula.
Perquè els mesos d'octubre, novembre i desembre duguin per sempre
una connotació poètica, el festival ha iniciat una col·laboració
amb organitzacions estrangeres dedicades a les pràctiques de la
poesia contemporània. Enguany, això es materialitza des del
vincle amb l'Escola de Poesia de Viena.
De
fet, el dijous 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, el CCCB
presentarà formalment aquesta escola. Serà a les deu de la nit,
i el professor Christian Ide Hintze, i la poetessa Renée Gadsen
explicaran què és l'Acadèmia Virtual i quin és el seu projecte
a Internet. Per més pistes, qualsevol pot acudir a l'adreça www.sfd.at/akademie.
Imprescindible sebre idiomes.
Però,
què és poesia?
Des
de les instal·lacions del CCCB, els diferents artistes que
participaran al festival, mostraran les diverses possibilitats que
la poesia té exposada sobre un escenari. Tracy Splinter, des
d'Alemanya, o Nobuo Kubota, mig de Canadà mig de Japó, són
alguns dels responsables del valor de la paraula, no sempre dita.
Entre d'altres, els acompanyen Anne-James Chaton, des de França,
i els esmentats Christian Ide Hintze o Renée Gadsen, amb un peu
als Estats Units, i l'altre a Àustria.
Malgrat
que els sentiments no permeten una teoria vàlida, el festival ha
intentat estudiar un terreny fronterer com és el hiphop. Superat
el límit dels segles (el nou, el vell), les tècniques
interdisciplinars són cada pic més habituals, cada pic més
necessàries. A pesar que costi de creure, des d'un gènere
musical tan ballable i directe, com és el hiphop, també poden
recitar-se els versos més trists aquesta nit. Ja no tornaren les
obscures orenetes. Dídac P. Lagarriga explicarà, el dimecres 12,
quin és el seu itinerari personal pel territori que hi ha entre
aquest tipus de música i la poesia. Ho farà mitjançant la
conferència Rap: audiovisió
personal. A les vuit de l'horabaixa.
El
festival també vol parar atenció en un altre projecte
interdisciplinari: l'Acadèmia Virtual. A més d'una panoràmica
antològica de la creació videopoètica catalana, el CCCB
presentarà, des de la Galeria H2O, una exposició en la qual es
podran veure les partitures dels poetes sonors europeus més
representatius del moment.
Maneres
d'expressar-se
Divendres
14. Arrigo Lora-Totino, d'Itàlia, Tracy Splinter i Jordi Teixidó+Ona
Mestre faran actuacions en directe al rebedor del Centre de
Cultura, a partir de les deu i mitja de la nit. Mentre que el
primer es dedica a més a les performances, l'alemany opta per
l'slam poetry. Jordi teixidó+Ona Mestre s'expressen amb la dansa.
El
dissabte 15 el torn és per Nobou Kubota, que fa improvisacions
amb la veu, Anne-James Chaton, i el barcelonès David Ymbernon,
qui es dedica a la poesia acció. Els tres actuaran després de la
presentació del passi de vídeo
Videopoesia catalana del segle XX, a les set de l'horabaixa.
Potser,
després de tot, hi ha alguna cosa més que 'tu' per expressar què
és poesia...
|
