LA GERRERIA: PROTEGIR NO ÈS DESTRUIR

Àngel F. Gené

Segons sembla no hi ha res a fer, estan a punt"  d'enderrocar set illetes de cases a la Gerreria, un dels barris més emblemà tics del nucli medieval de Palma. L'àrea afectada (l'anomenada "actuació 2B de la Gerreria") es troba compresa entre els jutjats nous i la Porta de Sant Antoni, entre el Socors i la Ferreria (Ferreria, Gerreria, noms que ens suggereixen un seguit d'activitats artesanes lligades al barri des de temps immemorials). I encara s'ha d'afegir a aquesta àrea la illeta delimitada pels carrers de la Ferreria, el Celler d'en Miró, l'Hostal de l'Estel i el carrer de Sant Andreu.

Devers dotze carrers quedaran afectats pels esbucaments, unes 88 cases i centenars d'habitatges desapareixeran. La superfície afectada és aproximadament quatre vegades la illeta dels jutjats (devers 14.000 m. quadrats). L'11 de maig de 2001 la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca aprovà definitivament els expedients d'expropiació necessaris per als enderrocs. Només se salvaran de la destrucció poques cases, quasi totes modernes. Es calcula que entre finals de setembre i primers d'octubre podran començar els esbucaments, de fet bona part d'una de les illetes afectades ja no existeix.


Patrimoni humà

Abans de començar a parlar del patrimoni arquitectònic, parlem de les persones afectades pels enderrocs. Segons una informació apareguda al Diario de Mallorca el passat 16 de maig, 70 persones quedaran sense habitatge, 50 d'aquestes persones seran reallotjades -lluny del barri, això sí. Però, i les 20 restants? I totes les persones que, de grat o per força, han abandonat la zona en aquests darrers anys? És una situació realment penosa, mai no podran tornar al seu barri, el seu barri, si no es produeix un miracle, deixarà d'existir.


Aparcament aberrant

Després de destruir la pràctica totalitat de les illetes de cases de la Gerreria afectades per l'actuació 2B, els carrers restaran muts. Des de la Porta de Sant Antoni es veuran els jutjats nous (quines vistes!), i des de la plaça del Mercadal, el Socors. Ni la Guerra Civil va fer tant de mal. Tot seguit es construirà un aparcament subterrani immens que ha d'ocupar la pràctica totalitat de la superfície afectada, i que tindrà tres pisos i s'enllestirà com a mínim en un any i mig d'obres. Després d'això es traçaran carrers nous, s'aixecaran blocs d'habitatges i locals comercials. Entre altres coses, s'ha previst construir tres carrers nous que travessaran la superfície de les illetes antigues i dues places noves (esponjaments) com a resultat de la desaparició de dues illetes de cases, cosa que suposa la desaparició de vuit carrers antics o trams de carrers. Així mateix, apareixen carrers nous que tenen els noms dels carrers antics però amb un aire totalment diferent: uniformats, adotzenats, com fets amb motlle. No tenen l'encant ni les perspectives trencades de la ciutat medieval, de la ciutat musulmana.Un dels carrers actuals, precisament un dels més suggeridors (el carrer de Can Salat), quedarà embotit totalment dins els blocs d'habitatge de dues illetes de nova creació. Enmig de tot això apareixeran els blocs nous d'edificis que conformaran set illetes noves, gairebé ni recordaran l'aspecte de les illetes primitives.


Capella
Fotos: Àngel F. Gené.

Aquesta capella és un testimoni dels temps passats. Segurament qualcú farà passes perquè no desaparegui quan s'esbuqui la façana no es troba situada. Però, quin sentit tindrà aquesta capelleta si els carrers que formen el seu entron queden arrasats?





Origen del traçat

Sembla que el traçat dels carrers ara afectats és d'origen islàmic. En general, els estudis que es fan sobre la Palma medieval donen per fet que el traçat data de la dominació musulmana (és a dir, anterior a 1229). Alguns dels carrers ara amenaçats de destrucció queden documentats en èpoques molt properes a aquesta dominació.

El carrer del Socors, dins de la ciutat islàmica, era un carrer de ronda interior, corria paral.lel a la murada. A més, hi ha indicis que hi havia una sèquia de distribució d'aigua al llarg d'aquest carrer.

La Porta de Sant Antoni es troba documentada en la donació d'una casa l'any 1233. A més, es fa referència al mercat de l'època islàmica que s'hi feia. Del carrer Ferreria (i el de la Gerreria, en Ballester, els Desemparats i en Bosch) sembla que n'hi ha constància documental del s.XIV. Per la Ferreria hi passava, a més, una sèquia de distribució d'aigua.

L'addició simple de cases, el traçat radiocèntric i el fet de seguir el camí de les sèquies d'aigua són alguns dels condicionaments del traçat de carrers de les medines musulmanes. Vertaderament molts dels carrers que ara han de desaparèixer a la Gerreria responen a aquests condicionaments. Ens podem imaginar la zona de l'actuació 2B en l'època islàmica com conjunt d'horts amb cases escampades. Lentament aquesta part de la ciutat seguia un procés d'urbanització característic de les medines d'aquell temps.


El sûq de Bab-al-Balad

Prop de la Gerreria 2B, en època musulmana, hi havia una de les portes de la murada, la porta de Bab-al-Balad (Porta de la Ciutat, després Porta de Sant Antoni). De la porta partien els camins cap a Inca i Manacor, i hi confluïen els carrers de la Ferreria i del Socors. A Madina Mayurqa hi havia dos mercats dels quals resta constància documental. Un es trobava devora la porta de Bab-al-Balad, segurament s'hi venien productes de la pagesia (arribats a través dels camins propers d'Inca i de Manacor). El mercat (sûq) de Bab-al-Balad se situava parcialment a la zona de la Gerreria 2B: a tocar del carrer del Forn del Vidre Vell, el de la Ferreria i la Porta de Sant Antoni.



Capella

Aquest és el carrer de Can Salat a la Gerreria, té tot l'encant d'una madina musulmana, ple d'irregularitats, de perspectives trencades, estret i lluminós. Ha de desaparèixer totalment embotit entre els nous blocs blocs d'edificacions.


Rehabilitacions europees

Hi ha una sèrie de rehabilitacions a nuclis antics de ciutats europees que es consideren modèliques, com ara les rehabilitacions fetes a Bolònia, on s'eliminà la degradació i els habitants antics tornaren al seu barri un cop acabat el procés, tot això conservant al màxim l'entorn físic. Pel que fa a rehabilitació, també hi ha altres experiències interessants a Amsterdam, Porto, Copenhaguen i Brusel.les. Els criteris seguits en la majoria d'aquests casos foren: consevar el màxim; mantenir els mateixos habitants; conservar els oficis i les indústries artesanes; evitar els esponjamentes; presevar les tipologies i els usos; evitar la iniciativa privada; col.laborar amb els habitants; considerar cada cas separadament; distorsionar mínimament la vida dels habitants; les relacions, l'estructura sociològica...; millorar el confort i utilitzar tècniques constructives artesanes sense excloure'n les actuals.


El Puig de Sant Pere

La rehabilitació fou possible gràcies a un moviment ciutadà fort que s'oposava a la seva destrucció. Ja fa molts d'anys que és una realitat. En general es varen seguir els criteris de rehabilitació que s'han exposat abans, i es va esmentar sovin el cas de la rehabilitació del nucli antic de Bolònia com a model a imitar. Avui el barri del Puig de Sant Pere és una part viva de la Palma actual, no és una escenografia postissa ni té un aspecte de tocat i posat ( tampoc no s'ha de momificar el nucli antic). En general s'han respectat els usos, les tipologies, l'estructura de la població, els traçats dels carrers, moltes de les cases; s'ha augmentat el confort i s'ha eliminat la degradació. El Puig de Sant Pere ja no és aquell barri deixat i abandonat que es volia arrasar (com ara es pretén arrasar la Gerreria 2B), ja no constitueix un perill el fet de passejar-hi. En molts d'aspectes es pot considerar un cas modèlic i els ciutadans se'l mereixen perquè lluitaren per la seva rehabilitació. Els ciutadans ho deixaren molt clar amb la consigna "Salvem es Puig" i amb totes les actuacions que es feren per aconseguir-ho. També quedà molt clara la voluntat, més a llarg termini, de rehabilitar les àrees més degradades dins el barri antic de Ciutat, entre d'altres, la Gerreria 2B i, en general, tot el barri de la Gerreria.


Carrer del Vidre


El carrer del Vidre a la cantonada amb el carrer de Can Salat. Tot un petit món que ha de desaparèixer per sempre. El mateix havia de passar amb el Puig de Sant Pere però finalment fou rehabilitat. Tant de bo ens hagués servit l'experiència per evitar avui la destrucció d'aquest conjunt de carrers de la Gerreria.



Planificació de 1985

Les cases que ara es pretén esbucar amb l'actuació 2B de la Gerreria, en principi s'havien de conservar i de rehabilitar. Axí es disposava en el Pla General d'Ordenació Urbana de Palma de 1985, dins l'anomenada Àrea de Règim Singular del Centre Històric. Amb aquesta planificació quedava molt clara la idea de protegir el patrimoni arquitectònic (perquè el patrimoni arquitectònic no tan sols són les cases i els palaus, sinó també els carrers i les cases humils, especialment si formen un conjunt cohesionat), i de conservar el caràcter del barri antic. També es preveia rehabilitar les cases que després s'esbucaren per construir la mola espantosa dels jutjats, de la mateixa manera que es preveia rehabilitar les cases que s'esbucaren amb les reformes dels carrers dels Desemparats i d'en Bosch.

En canvi avui, segons el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de la Gerreria de 1995, s'ha d'esbucar l'àrea 2B de la Gerreria per construir un aparcament subterrani immens. Per què tot això ha vingut així? Per què aquest canvi tan radical respecte del model del Puig de Sant Pere? Una cosa és certa: una part de la responsabilitat la tenim els ciutadans, els ciutadans i les associacions i institucions que no s'hi ha posat en contra.


Carrer del Vidre
Portal del carrer de la Ferreria. Amb l'actuació 2B de la Gerreria desapareixen gairebé tots els edificis i carrers de la zona afectada. També despareixen les anècdotes, amb la degradació sembla com si els darrers 40 anys no haguessin passat.


Altres reformes

Ja està fet l'edifici dels jutjats nous. Vertaderament suposa un impacte visual i ambiental brutal pel que fa a les tipologies i els usos. Tot ha canviat i s'ha desvinculat de l'entorn. On són les cases antigues, els carrers, les parcel.les, la gent que hi vivia? No es reconeix res i l'entorn s'ha desvirtuat al màxim. Basta veure com els esponjaments alteren absolutament l'encant dels carrers antics i l'estructura de l'entorn. Els usos nous generen tot un seguit de problemes de trànsit, d'aparcaments, de contaminació i de renous. Una trama urbana medieval no és el més adequat per a la circulació rodada -i molt menys quan s'intenta adequar-la a aquesta finalitat-, el traçat de carrers nous o la reforma dels antics atreu més cotxes i genera encara més problelmes de trànsit. Per desgràcia aquest edifici provoca i provocarà molts de problemes. L'havien de fer justament aquí?

En canvi , la reforma del darrer tram del carrer de la Gerreria encara no s'ha fet, i tant de bo que no es faci mai. Edificis nous, pèrdua d'irregularitats, augment brutal de l'amplada del carrer (tres vegades), etc. Per què s'ha d'eliminar la Gerreria d'aquesta manera? És això protecció? (recordem que aquestes actuacions s'emparen sota el títol de Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de la Gerreria)


Hostal de Santanyí


El carrer Hostal de Santanyí enfront del carrer del Socors. Indubtablement aquests carrers rehabilitats de manera adequada serien un estímul per al turisme de qualitat. El patrimoni arquitectònic no són només les catedrals i els palaus, també ho són els entorns urbans significatius.




El gran negoci

Si sorgeix el tema dels enderrocs massius a la Gerreria, la gent es mira amb polissoneria i comenta coses com: "i saps quin negoci que faran...". Con si els ciutadans no hi tinguéssim també la nostra responsabilitat. D'altra banda no serà un bon negoci esbucar una porció important de la Gerreria. El gran negoci seria rehabilitar les zones més degradades del Centre Històric (sortosament ni el Pla Alomar ni altres amenaces s'han materialitzat totalment, encara en tenim un bon tros). Un barri antic no degradat i rehabilitat seria un gran estímul per al turisme de qualitat. Aquest seria vertaderament el gran negoci.


Carrer del Vidre

Cartell informatiu sobre les obres a la Gerreria i Calatrava. La realitat és que no tot serà rehabilitar. Destruir i arrasar un conjunt de carrers de traçat medieval no és precisament el mateix que rehabilitar. És aquesta la millor manera d'invertir els recursos dels fons europeus?






Àngel Francesc Gené Ramis és professor d'Història de l'Art.



Tornar

email: ciutat@mallorcaweb.net

Webmaster: René Mérou http://mallorcaweb.net/rene/