Miquel López Crespí. Escriptor

Miquel López Crespí va néixer a Sa Pobla (Mallorca) l'any 1946. Per part de mare procedeix d'una de les més conegudes famílies pobleres, els "Verdera". Un oncle padrí seu fou Miquel Crespí Pons, el batle "Verdera", de sa Pobla, des del 2 de novembre del 1924 al 25 de febrer de 1930. Uns anys d'intensa activitat sota la dictadura de Primo de Rivera. El seu pare fou un presoner republicà, Paulino López Sánchez, que arribà a sa Pobla com a presoner de guerra del franquisme, represaliat per haver lluitat per la llibertat i condemnat, a treballs forçats en el "Batallón de Trabajadores Número 153", destacat a sa Pobla. El seu pare sempre explicava que va tenir la sort de conèixer la seva mare, Francesca Crespí Caldés de Can Verdera i que això li salvà la vida. Aleshores els presos republicans, maltractats i mal alimentats pel règim feixista, morien a conseqüència de les pèssimes condicions de feina, higièniques i per moltes malalties per a les quals, si s'estava pres, no hi havia ni metges ni medicines.
L'arribada a sa Pobla, quan ja el seu pare havia millorat molt gràcies al seu casament, del seu oncle Josep López tingué una importància cabdal en la formació cultural d'en Miquel. Els dos germans havien lluitat activament al costat de la CNT, havent conegut Durruti i la majoria de dirigents de l'anarcosindicalisme, i el seu oncle Josep havia establert una forta amistat amb Miguel Hernández estant a la XXII Brigada a les ordres de Francisco Galán. El seu oncle se sentia orgullós d'haver guanyat, malgrat fos per casualitat, al seu gran amic, el comissari republicà Miguel Hernández, en un concurs de poesia realitzat a les trinxeres, mentre lluitaven a la batalla de Terol contra les tropes feixistes, italianes i hitlerianes.
Així que ambdós germans començaren a treballar plegats a sa Pobla, dedicant-se a la pintura de cotxes i camions, però també en la decoració d'interiors i en la pintura de quadres. El seu taller ben aviat fou un lloc d'encontre dels expresoners republicans. I fou dins l'ambient creat per les històries que contaven aquells homes que feren que poc a poc, en Miquel s'anés decantant envers les idees de progrés i lluita que ha mantingut des de la seva primera detenció per la Brigada Social franquista, a començament dels anys seixanta, quan just havia fet els catorze anys. En Miquel sempre diu que bona part dels llibres que ha escrit no haguessin estat possible sense tenir presents els exemples d'aquells homes que admirà des de petit i les seves novel.les, sobretot les de la guerra, volen reflectir el món, les vivències, les esperances i els sentiments d'aquells republicans anònims que, la majoria de vegades, no figuren a cap llibre d'història.

D'aleshores ençà, Miquel ha vingut mantinguent unas tasca paral·lela d'activista cultural i escriptor, sovint la primera ha aufegat a la segona per allò de les urgències de la lluita política, sobretot als darrers anys del franquisme i el anys de l'anomenada transició. A mitjans dels anys seixanta començà a preocupar-se pel debat referent al necessari compromís de l'intel·lectual amb el seu poble i les seves primeres col·laboracions en el diari "Última Hora" (1969) fan referència a aquesta qüestió i, el seu primer article portava l'encapçalament "El compromiso político del escritor". Abans ja s'havia fet corresponsal de Ràdio Espanya Independent, l'emissora de ràdio del PCE que emetia des de Bucarest. La seva feina de corresponsal consistia en informar de les accions del poble mallorquí contra la dictadura franquista i de les dificiències d'habitatges, escoles, equipaments culturals i qualsevol mancança que li servís per promoure la rebel·lia contra el franqusime.
A partir d'aquí ja no aturaren les seves col·laboracions (especialment literàries) en la premsa de les Illes: Diario de Mallorca, Última Hora, Baleares, Cort... Membre destacat de l'oposició antifranquista ha deixat constància d'aquesta lluita per la llibertat en nombrosos llibres i articles, especialment en el llibre de memòries L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 i en les obres d'assaig Cultura i antifranquisme; No era això: memòria política de la transició i Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart .

El seu segon llibre: La guerra just acaba de començar fou ja segrestat pel TOP (Tribunal d'ordre públic) franquista i això feu que esdevingués un petit mite de la resistència cultural d'aquells anys tenebresos, alhora que començaren les detencions i processaments.

Aleshores es Miquel treballava de delineant a una cooperativa progressista d'arquitectes i era corresponsal de moltes publicacions d'esquerra. L'any 1978 entra a formar part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i va ser membre del consell de redacció de la revista dels nacionalistes d'esquerra, Mallorca Socialista.

Miquel López Crespí ha guanyat diversos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil entre els quals podríem destacar: "Joan Fuster 1984", "Ciutat de Palma de Teatre 1974" i "Ciutat de Palma de Narrativa" (1991), "Joanot Martorell" de narrativa (València), "Pompeu Fabra 1984", "Joan Santamaria 1989" (Barcelona), Premis Ciutat de València (de poesia i narrativa), Premi Especial Born de Teatre, Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de Teatre, "Marià Vayreda" de narrativa (Girona), Premi de les Lletres 1987 (Mallorca), Premi de Narrativa "Miquel Àngel Riera", Premi Valldaura de novel·la (Barcelona), Premi de teatre "Carles Arniches" (Alacant), Principat d'Andorra (Grandalla) de Poesia, Premi de Literatura "Serra i Moret 1993" de la Generalitat de Catalunya, Premi de poesia "Ciutat de Castelló 1985", Premi de Poesia del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Premi de Poesia "Ciutat de Xàtiva 2003", Premi Nacional de Literatura "Camilo José Cela", etc, etc.
Col·laborador dels suplements de cultura dels diaris de les Illes, Miquel López Crespí ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i també a la història de Mallorca i del moviment obrer català i internacional. Actualment té diverses seccions fixes a diaris i revistes. Entre 1996 i 1998 va publicar més de dos-cents articles referents a la història de Mallorca en el Diari de Balears. D'ençà 1999 ha escrit centenars d'articles en català en el diari El Mundo-El Día de Baleares. Miquel López Crespí escriu de cinema en la prestigiosa revista Temps Moderns, d'economia i política en el portaveu de la PIMEM Eurosalmón, d'història local a la revista de Sa Pobla Sa Plaça, de cultura, història i nacionalisme a L'Estel... Durant molts d'anys portà la secció d'entrevistes del suplement de cultura del diari Última Hora i de la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall.
En els anys vuitanta és cofundador i vicepresident de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell". D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de quaranta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel·la i assaig: A preu fet (contes); La guerra just acaba de començar (contes); Autòpsia a la matinada (teatre); Històries per a no anar mai a l'escola (narrativa juvenil); Paisatges de sorra (narrativa); Necrològiques (narrativa); Homenatge Rosselló-Pòrcel (teatre); Notícies d'enlloc (narrativa); Crònica de la pesta (contes); Estiu de foc (novel·la); L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 (memòries); Foc i fum (poesia); Les plèiades (poesia); Vida d'artista (narrativa); L'amagatall (novel·la); Cultura i antifranquisme (assaig); L'obscura ànsia del cor (poesia); El cicle dels insectes (poesia); Històries del desencís (narrativa); La Ciutat del Sol (narrativa juvenil); Els poemes de l'horabaixa (poesia); Planisferi de mars i distàncies (poesia); Punt final (poesia); No era això: memòria política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre); Record de Praga (poesia); El cadàver (teatre); Núria i la glòria dels vençuts (novel·la); Revolta (poesia); Un violí en el crepuscle (poesia); Rituals (poesia); Llibre de pregàries (poesia); Estat d'excepció (novel·la); Un tango de Gardel en el gramòfon (narrativa); Temps i gent de sa Pobla (història local); Perifèries (poesia); Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie (narrativa); Temps Moderns: homenatge al cinema (poesia); Cercle Clos (poesia); Antologia (1972-2002) (poesia); Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (assaig); El darrer hivern de Chopin i George Sand (novel·la) i Corambé (novel·la).
I tot, des de una ferma possició de defensa dels ideals que conegué al taller del seu pare i el seu oncle, de fidelitat al vençuts i sense renunciar al passat subversiu i clandestí, des de uns fonaments marxistes clars que el fan escriure des de la reflexió o des de la ràbia, però també des de la fragilitat i la tendresa.