Núria i la glòria dels vençuts.

QUIM GIBERT (*)

Una matinada de l'agost de 1936, entre Porto Cristo i Punta Amer, llogarets dels rodals de Manacor, les columnes republicanes del capità Bayo desembarquen a Mallorca per a alliberar-la del feixisme, que ha aconseguit el control insular des dels primers moments del cop d'estat franquista.
L'intent d'en Bayo, però, no reixirà. I, el 4 de setembre, els facciosos aconseguiran foragitar de l'illa les milícies d'Estat Català, POUM, Esquerra Republicana, PSUC, CNT-FAI... És precisament durant aquesta retirada cames ajudeu-me cap als vaixells que cinc infermeres republicanes vingudes de Barcelona no arribaran mai a pujar a bord. I immediatament seran detingudes per escamots falangistes que de primer les violaran i després les afusellaran.
L'assassinat de les esmentades infermeres serà descobert per en Miquel López Crespí a partir d'una foto feta abans de ser executades i reproduïda a Mallorca contra los rojos, un llibre que va comprar per un duro a inicis dels seixanta quan cursava el batxillerat. "La imatge d'aquelles dones que tengueren la mala sort de no poder reembarcar em quedà per sempre enregistrada en la memòria", explica el narrador i poeta illenc. La brutalitat dels insurrectes mallorquins contra les susdites voluntàries republicanes ha esdevingut font d'inspiració d'en López Crespí per bastir Núria i la glòria dels vençuts . Aquesta darrera aportació, una més entre les moltes que ha escrit "en homenatge als antifeixistes que volgueren alliberar les illes", és una novel·la juvenil molt recomanable per a l'alumnat de secundària arran del seu alt contingut didàctic. És, però, per sobre tot, un reconeixement a les dones milicianes que, en temps roig, van donar la seva vida per la llibertat.
Núria, una anarquista del grup "Dones Lliures", serà al peu del canó en la pugna pel control de la Barcelona revolucionària del 36. Tant, que contemplarà impotent la mort del dirigent obrer Francisco Ascaso lluitant el 19 de juliol a les Drassanes contra els militars revoltats. Dies més tard, mentre el seu company Joan marxarà camí del front d'Aragó comandat pel sindicalista Buenaventura Durruti, ella s'enrolarà per anar a combatre els colpistes espanyols en terra mallorquina conscient de la importància estratègica de les Balears.
Al llarg de la travessia naval, coneixerà brigadistes internacionals, Maria Teresa León -companya aleshores del poeta Rafael Alberti-, la severitat del capità Bayo, les discussions entre milícies trotsquistes i anarquistes, la crueltat dels sediciosos: "Els feixistes no fan presoners. Cremen vius els nostres, quan els agafen! Ho hem vist en la foscor. Quin espectacle més dantesc! Fan flamarades els milicians ruixats amb benzina!".
Núria i la glòria dels vençuts s'emmarca en una labor que s'ha fixat en López Crespí de reconstrucció històrica contra la imposició d'una desmemòria deliberada amb motiu de la transició espanyola. En aquest sentit, en Miquel Ferrà Martorell, escriptor de Sòller, assevera que l'actual és "la vida d'una societat oblidada cada dia més per l'amnèsia pactada (...) Els pactes entre els darrers gestors del règim i els nous aspirants al poder significaven enterrar el passat". Amb l'edició, el proppassat febrer, de Núria i la glòria dels vençuts, l'autor -un enamorat de la valentia dels antifeixistes engrosseix la seva obra sobre un temps de revoltes que inicià amb Estiu de foc i L'Amagatall.

(*) Quim Gibert és psicòleg i escriptor.

----------------------------------------------------------------------------------------------------- Tornar

..........