![]() |
Miquel López Crespí. Escriptor |
|
|
Paraula de poeta Com a Maragall, els modernistes, Rosselló-Pòrcel, els surrealistes i, més, .endavant els situacionistes, el que poèticament (i políticament!) ens interessa.del fet poètic a mitjans dels anys seixanta -que és l'època en la qual comencen a sorgir els embrions del que seran els poemaris publicats a partir dels anys vuitanta-, és la "paraula viva", l'espontaneïtat en el vers, la ruptura amb la tradició formalista i noucentista i, més que res, el rebuig de la retòrica i la .falsedat vital dels poetes de la "torre d'ivori". Com diu Joan Fuster: "El que cal és que el poeta digui la paraula nascuda d'un moment de plètora vital, i que la digui com li ve dictada per la seva vehemència interior. La resta és cosa secundària: els poetes sempre han parlat de les mateixes coses". Miquel López Crespí. ---- Els següents poemes pertanyen als llibres: El cicle dels insectes, Punt final, Els poemes de l'horabaixa, Planisferi de mars i distàncies, Record de Praga, Revolta, Un violí en el clepuscle i Perifèries. (*) Diu els poemes: l'autor. (clicau sobre el títol del poema per escoltar la gravació) Aquests carrers mullats sota la pluja
*Els poemes han estat seleccionats del disc La paraula viva, antologia de Miquel López Crespí, col·lecció "veu de poeta" número 9, editat pel Consell de Mallorca i la Fundació ACA. l'any 2003. |
||