|
Cultura i antifranquisme.
MATEU MORRO (*)
------El teatret de la Casa Catalana, el
mateix indret on vaig presentar el llibre, apassionat i apassionant de
Miquel López Crespí, Cultura i Antifranquisme, és
uns dels llocs importants en el simbolisme poètic i militants del
nostre autor.Al teatret, mentre es feien les Aules de Poesia, Teatre i
Novel·la, la censura franquista va protagonitzar un dels seus moments
més àlgids, quan agents de la Brigada Social interromperen
la conferència que donava l'escriptor Antoni Serra i el detingueren,
conjuntament amb altres escriptors i persones que assistien a l'acte.
Ben segur que és per això que en Miquel López Crespí
volgué fer la presentació de Cultura i Antifranquisme
allà, com un homenatge a aquell centre i com a recordança
del combat per la cultura i per la democràcia que és el
protagonista del llibre.
Parlar d'en Miquel López Crespí és un poc sobrer.
La seva capacitat de treball, la seva dedicació a la creació
literària com a una activitat digna i humanament alliberadora,
el seu compromís amb la gent del poble i amb la seva causa, l'han
duit a ser un home de tots conegut, valorat i estimat. En el meu cas no
puc deixar de recordar quan en temps de sequera, no com la d'ara, sinó
d'una altra molt més greu: una sequera de llibertat, la més
llarga sequera de llibertat de la nostra història, aquells temps
que les muntanyes no eren ni blaves ni verdes, llegia aquells articles
seus a les pàgines de cultura del Diario de Mallorca i em demanava
a mi mateix com podia ser possible que aleshores, aquí, qualcú
tengués l'amplitud de coneixements, les referències culturals
i la capacitat d'escriure uns textos que més que res eren un manifest,
ple de coratge, desafiant a les forces d'orde, i un clam cap a una nova
consciència crítica. Llegia aquells articles i n'entenia
el codi, i sabia que volien dir aquells comentaris de llibres, de les
darreres novetats, que respiraven entusiasme per unes idees certament
poc freqüents d'escoltar. No l'havia vist mai en persona i el coneixia,
i per descomptat l'admirava. Amb l'admiració d'un jove de poble,
sense contactes amb la gent de lletres de Ciutat, però desitjós
d'obrir la mirada cap a un pensament alliberador que necessitàvem
com l'aire per a respirar. Per això, anys més tard, quan
ja havia llegit les seves primeres novel·les, vaig demanar l'adreça
d'en Miquel a n'Antoni Serra, al soterrani de la llibreria Tous, i el
vaig anar a veure a ca seva.
A partir d'aquell dia començà una llarga amistat que no
s'ha interromput mai, basada inicialment en afinitats polítiques
i interessos culturals, però que avui ja és una amistat
antiga i per damunt de qualsevol fet conjuntural.
La història, el passat, forma part indestriable amb el present
i amb allò que s'ha d'esdevenir. I a la història s'hi pot
poalejar amb una intenció d'erudicció o amb una intenció
crítica i de rearmament cap al futur. L'autor pren partit, i roman
fidel a tot allò que sempre ha defensat: "cap a l'any seixanta-vuit
pensàvem -pensam!- que el món estava per ser bastit de nou
damunt unes bases de justícia social i d'igualtat".
Temps de neoliberalisme, temps de globalització, temps de desfeta
d'idees que sovint, sota un abric alliberador, amagaven la defensa d'un
ordre dictatorial i violent, però no temps de desfeta dels vells
ideals revolucionaris i democràtics. Des dels mots de "llibertat,
igualtat i fraternitat" de la revolució francesa a a gran
herència històrica del socialisme i el moviment obrer.
En Miquel López Crespí fa una defensa apassionada de la
lluita alliberadora dels intel·lectuals. Front als que reneguen
de tot compromís amb el poble, front als que ofereixen els seus
serveis als grups dominants, en Miquel defensa el gran concepte gramscià.
La cultura és imprescindible per a tot poble que vulgui viure en
llibertat i vulgui construir el seu propi futur. Cultura en lletres grosses
que és una cosa molt diferent de la cultura de partit o la cultura
partidista, de la cultura tancada i reduïda a conrear banalitats
sense cap presència humana, de la cultura esmorteïdora i acrítica.
Sobta com Miquel López Crespí es nega a acceptar el simplisme
de les sectes i les esglésies, i fa una defensa de la cultura com
a arma d'alliberament i com a arma pluralista. Una de les coses que més
m'han admirat sempre d'en Miquel és la seva ingent capacitat d'interessar-se
per les coses. La negativa al simplisme va aparellada amb una recerca
constant. Ell ens parla de "aquell afany d'insaciable curiositat
que ens dominava". I és cert, aquell afany que el duia a devorar
tot quan llibre trobava, a recercar als quioscs de llibres de vell del
ram, a viatjar per Irlanda, per Itàlia i per tot el món.
D'aquí que podem dir que la cultura antifranquista que ens surt
descrita admirablement en aquest volum és una cultura mallorquina,
però també és una cultura cosmopolita i universal.
Gabriel Alomar, Rosselló-Pòrcel, Garcia Lorca, Brecht, Nazim
Hihmet, Piscator, Virginia Wolf, Nizan, Pere Calders, Pere Capellà,
formen part del paisatge habitual d'en Miquel López Crespí.
(*) Mateu Morro és historiador i ha estat durant 23 anys secretari
general del Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista.-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Tornar
|
|