------------------------------------------------------------------------------------- Tornar a Llibres comentats
El cadàver
El
cadàver, estrenada en el Teatre Principal de Palma l'any 1996,
contínua, a través dels anys, la ruptura amb el teatre tradicional
mallorquí i sobre tot amb el teatre "rekional" iniciada
amb l'obra Autòpsia a la matinada, que obtingué el
Premi de Teatre Ciutat de Palma l'any 1974. Igualment que Autòpsia
a la matinada era un homenatge a l'estudiant Enrique Ruano, assassinat
per la dictadura franquista l'any 1969, El cadàver volgué
retre un homenatge al darrer batle republicà de Palma, Emili Darder,
assassinat pels feixistes l'any 1937 en el cementiri de Ciutat.
El cadàver continua igualment la línia experimental
del teatre modern mallorquí iniciada per Miquel López Crespí
amb l'obra Homenatge a Rosselló-Pòrcel que guanyà
el prestigiós premi de teatre Ciutat d'Alcoi 1984 i que va ser
editat per la Diputació d'Alacant. Aquesta línia de ruptura
contínua amb el teatre de l'autoodi com anomenava Josep M. Llompart
el teatre "rekional" ja s'havia iniciat l'any 1972 amb l'obra
Ara a qui toca? Que guanyà el premi de teatre en català
Carles Arniches. Obres de ruptura, ja en el seu moment, reberen les crítiques
favorables de Ricard Salvat. José Monleón i Jaume Vidal
Alcover, per citar alguns dels membres dels diferents jurats que, al llarg
d'aquests darrers trenta anys, han anat guardonant les obres teatrals
de Miquel López Crespí. A totes aquestes aportacions al
teatre català contemporani hauríem d'afegir igualment Les
germanies, Premi Especial Born de l'any 1975, Atzucac, que
obtingué el Ciutat de Granollers de 1990, Acte únic,
que guanyà el Premi Teatre Principal de Palma l'any 1987 i Els
anys del desig ardent, de propera aparició, guanyadora d'una
de les beques a la creació literària del Consell Insular
de Mallorca. Obres, totes les que hem anomenat que, juntament amb El
cadàver, representen una de les més importants aportacions
a la renovació del teatre mallorquí.
-------------------------------------------------------------------- Teresa Gelpí ha escrit d'aquesta obra...
..........
|
|