Estiu de foc.

MIQUEL FERRÀ MARTORELL (*)(1)

Explica Manuel Cruells "Era a punta de migdia del diumenge dia setze d'Agost quan van convergir sobre les platges de Mallorca, en un punt determinat, les forces republicanes que havien sortit de Menorca, les més nombroses i principals, algunes d'Eivissa i algun comboi encara retardat de Barcelona. El destructor Almirante Miranda, que portava tot l'estat major, anticipant-se a tot el comboi, es va acostar tant com va poder a la platja, al cap de Punta Amer, sense que hom observés cap reacció per part de les forces que havien d'ésser atacades...".
Aquest episodi bèl.lic de la nostra guerra civil (1936-39) comptava fins ara amb tota una bibliografia important, entre testimonis, documents i tasca dels historiadors. Destaquem el relat del que fou cap de l'expedició, "Mi desembarco en Mallorca", d'Alberto Bayo, publicat a Mèxic el 1944. Altres del bàndol republicà com Francisco Soria, explicaren també en el seu moment com havia estat la cosa. I per part del bàndol franquista també hi trobarem paper "propagandístic" a balquena: Quintana, Norman Bray, Ferrari Billoch. Tampoc ha mancat la gran feina investigadora de Josep Massot i Muntaner, autor de la més ambiciosa obra sobre el tema, amb gran quantitat d'aspectes monogràfics. Però parlem de literatura, la literatura de la generació del 70, la moderna narrativa i ens toparem amb la novel·la de Miquel López Crespí Estiu de foc, un dietari de ficció d'una miliciana que va viure aquell dolorós agost del 36, "un curt però intens lapse de temps en què homes i dones d'Estat Català, del POUM, de la CNT, d'ERC, mariners, soldats i voluntaris antifeixistes sense partit, ho donaren tot per defensar la República. Com diu l'editor "amb un precís i destre pinzell, Miquel López Crespí explora els sentiments, les il·lusions, les esperances i frustracions d'un grup de dones compromeses amb el seu temps...".
I és que la literatura és la literatura i la història no juga amb la descripció, el llenguatge poètic, la psicologia dels personatges, la riquesa imaginativa a l'hora de reconstruir els escenaris, els diàlegs que donen vida als éssers de ficció... "Perdem sovint la noció del temps. La sentor de pólvora mesclada amb la de la sang ens embota el cap. En entrar a les trinxeres enemigues -hi ha cadàvers estripats per les granades, presoners ferits amb les mans enlaire, amb la por marcada al rostre- el primer que veiem són els munts de menjar que tenien a l'abast. (Quina abundor! (Quina diferència amb la lamentable provisió dels expedicionaris!...".

(*) Miquel Ferrà i Martorell és escriptor i articulista.
(1) Diari de Balears (article publicat el 15-VIII-1998).

----------------------------------------------------------------------------------------------------- Tornar

..........