miróllull gravat mallorcalínia
línia
   
 
<-- directori
 
<-- introducció
 
<-- esquema
 
<-- Mallorca
 
<-- tècnica
 
<-- història
 
<-- bibliografia
 
<-- gravador
 
  burí
     
  R. Llull"...aquest producte tan bell i delicat. Tan popular i ampli en la seva divulgació, com minuciós de mirar i difícil d'entendre pel neòfit. Esplèndid i emocionant per a l'expert, ja que és una singular invitació a lliscar l'ull i la mà sobre negres textures en relleu arrelades en el blanc paper. A la vegada que, endinsar-se en un camp, a l'uníson, visual i tàctil, constitueix un particular repte perceptiu. Una percepció que implica un tempo lento per a la profunda i reposada lectura de les imatges impreses."  
  buitAquests paràgrafs, emotius i aclaridors, ben oportuns per obrir aquesta pàgina web sobre gravat, són del llibre Del cobre al papel. La imagen multiplicada (Barcelona: Icaria, 1994) de Rosa Vives i Piqué, Catedràtica de Gravat i Estampació de la Universitat de Barcelona. Del cobre al papel  
versión original

English
     
línia 
     
 
     
  INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓN
INTRODUCTION
 
     
 

Ramon Llull Miguel de Cervantes
Gravar, en la seva primera accepció, és "traçar en una matèria dura figures o lletres incises amb burí o cisell". D'aquesta classe, sense finalitat de reproducció, en trobam mostres ja a la prehistòria, i més endavant i fins avui, com a ornamentació d'armes i utensilis, i en esteles, plaques i làpides commemoratives.
Trobam estris, igualment, ja precursors de la impremta i per tant de l'estampa, com són uns rodets amb imatges gravades en relleu que, a Asíria i Mesopotàmia, més de 1000 anys a C, s'estampaven en fang, i, des de ben antic, tota casta de segells per autenticar missatges i documents.
Altres formes primitives són els teixits estampats amb trepes i blocs de fusta, cosa que xinesos i àrabs ja feien molt abans que, aquests sistemes, arribassin a Europa el segle XIII.
Centrant-nos a l'àmbit de l'impremta i de les belles arts, el terme es refereix a la reproducció d'imatges; des del seu ús inicialment utilitari i reproductiu fins a la entitat autònoma del gravat com obra d'art. I la denominació de gravat s'aplica tant a la matriu, suport en el qual se fa la imatge a reproduir, com a l'estampa, que és el resultat de transferir la imatge de la matriu a un suport, habitualment el paper.
També, per extensió, se denominen com a gravats totes les estampes, encara que no sempre i principalment en les dues centúries darreres, no tots el sistemes emprin una matriu pròpiament tallada.
Grabar, en su primera acepción, "es trazar en una materia dura figuras o letras incisas con buril o cincel". De esta clase, sin finalidad de reproducción, hallamos muestras ya en la prehistoria, y en adelante y hasta hoy, como ornamento de armes y utensilios, y en estelas, placas y lápidas conmemorativas.
Hallamos utensilios, igualmente, ya precursores de la imprenta y por tanto de la estampa, como son unos rodillos con imágenes grabadas en relieve que, en Asiria i Mesopotamia, más de 1000 años a. C., se estampaban en barro, y, desde antiguo, toda clase de sellos para autenticar mensajes y documentos.
Otras formas primitivas son los tejidos estampados con plantillas y tacos de madera, cosa que chinos y árabes ya hacían mucho antes de que estos sistemas llegaran a Europa en el siglo XIII.
Centrándonos en el ámbito de la imprenta y de las bellas artes, el término se refiere a la reproducción de imágenes; desde su uso inicialmente utilitario y reproductivo hasta la entidad autónoma del grabado como obra de arte. Y la denominación de grabado se aplica tanto a la matriz, soporte en el cual se hace la imagen a reproducir, como a la estampa, que es el resultado de transferir la imagen de la matriz a un soporte, habitualmente el papel.
También, por extensión, se denomina como grabados a todas las estampas, aunque no siempre y principalmente en las dos centurias últimas, no todos los sistemas utilicen una matriz propiamente tallada.
   
 
selector   pujar
 línia