miróllull gravat mallorcalínia
A MALLORCA · EN MALLORCA · IN MALLORCA
línia 
Mallorca, punt de referència · Mallorca, punto de referencia · Mallorca as reference
Repertori gràfic · Repertorio Gráfico · Graphic repertoire
Llista de gravadors · Lista de grabadores · Engravers list
   
 
<-- directori
 
<-- introducció
 
<-- esquema
 
<-- Mallorca
 
<-- tècnica
 
<-- història
 
<-- bibliografia
 
<-- gravador
 
     
Mallorca, punt de referència  
línia
    Español espai
R Llull    
  Sense sortir de l'entorn de Mallorca podem seguir la història del gravat; disposam de suficients mostres il·lustratives de la seva evolució. No debades, l'illa fou un dels primers llocs d'Europa en tenir obradors d'impremta; i l'activitat impressora comportava la disponibilitat, inicialment en motlles de fusta, d'imatges reproduïbles. Aquestes primitives xilografies, unes eren fetes a Mallorca, i altres procedien d'indrets com Catalunya i València, aquesta darrera, un dels primers i importants centres impressors de la península ibèrica.

D'altra banda, no tan sols és significativa l'activitat illenca duita a terme, sinó que a això li hem d'afegir la molt important presència de gravadors mallorquins a centres com la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la Calcografía Nacional i la Fábrica de Moneda y Timbre, a Madrid. Com també hem de destacar l'arribada a l'illa de gravadors estrangers i els treballs fets a fora per traspassar a la matriu els dibuixos de viatgers realitzats a l'illa.

Les petjades de l'estampa a Mallorca despleguen tot el ventall de possibilitats -sense dubte de desigual qualitat- de la que avui denominam obra gràfica. Mostren el seu recorregut, des dels origens, en un principi utilitaris, didàctics, il·lustratius i informatius, fins arribar -després que la fotografia i els moderns procediments industrials han substituït moltes de ses primitives funcions- a una entitat principalment artística.
 
     
     
línia
     
     
<----- Directori<----- Esquema línia
     
     
  Repertori gràfic · Repertorio gráfico · Graphic repertoire
 
     
  Historia del Reyno de Mallorca. Vicente Mut (1650)  
     
  Carta histórico-artística sobre el edificio de La Lonja de Mallorca. Gaspar de Jovellanos. 1812.  
     
  Historia General del Reino de Mallorca. Juan Dameto. 1840.  
     
  Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares. Antonio Furió. 1840.  
     
  Notícia histórico-artística de los museos del Eminentísimo Señor Cardenal Despuig. Joaquín María Bover. 1845.  
     
  Nobiliario Mallorquín. Joaquín María Bover. 1850.  
     
  Reyes de Mallorca. Cayetano Socías. 1852.  
     
  Catecismo histórico del Señor Abad Claudio Fleuri. 1863.  
     
  Cronicón Mayoricense. Álvaro Campaner. 1881.  
     
  Colección de xilografías mallorquinas de la Imprenta Guasp. 1950.  
     
  26 xilografies mallorquines de l'antiga impremta Pizà. Baltasar Coll Tomàs. 2001.  
     
     
  Llibres litúrgics  
     
  Llibres de viatgers  
     
  Cartells turístics  
     
  Segells de correus i fiscals  
     
  Miscel·lània d'estampes antigues  
     
  Miscel·lània d'estampes contemporànies  
     
  Treball en col·laboració  
     
  Exposicions de gravat contemporani  
    pujar
línia
 
     
     
<----- Directori<----- Esquema línia
     
     
  Llista de gravadors · Lista de grabadores · Engravers list

 
     
  Ballester, Julià - s. xviii (1750-1800)  
  Bordoy, Antoni - s. xviii (? - 1759)  
  Burguny, Albert - s. xviii (1707 - 1770)  
  Castaldo, Lluís - s. xx (1936)  
  Capó, Nicolau (o Miquel?) - s. xviii  
  Company, Antoni - s. xvii  
  Fullana Llompart, Miquel - s. xx (1905-)  
  Guasp, Melcior - s. xviii  
  Llinàs Riera, Joan - s. xx (1897-1955)  
  Llodrà Quetglas, Andreu - s. xx (1933)  
  Maura Montaner, Bartomeu - s. xix (1844-1926)  
  Mesquida Munar, Guillem - s. xviii (1675-1747)  
  Muntaner Upe, Joan - s. xviii (1716-1774)  
  Muntaner Upe, Llorenç - s. xviii (1720-1768)  
  Muntaner Moner, Francesc - s. xviii (1743-1805)  
  Muntaner Cladera, Joan - s. xviii (1744-1802)  
  Muntaner Moner, Josep Marià - s. xviii (1745-1788)  
  Muntaner Moner, Juan, Pbre - s. xviii (1750-1792)  
  Muntaner Coll, Miquel - s. xviii (1767- ? )  
  Muntaner Díez de Armendáriz, Llorenç Maria - s. xviii (1782-1748)  
  Muntaner Díez de Armendáriz, Josep Maria - s. xviii (1783-1806)  
  Muntaner, Francesc - s. xix ( ? - ? )  
  Net Escofet, Antoni - s. xviii ( ? -1817)  
  Nicolau, Josep - s. xvii  
  Martínez Pavía, Pere - s. xx (1927)  
  Pujals, Bartomeu - s. xvii  
  Pujol Giménez, Manel - s. xx (1908-1968)  
  Puntis Nebot, Carles - s. xx (1912-2001)  
  Quetgles Ferrer "Xam", Pere - s. xx (1915-2001)  
  Reynés, Llorenç - s. xviii (1709-1786)  
  Roca, Simó - s. xvii  
  Rosselló, Francesc - s. xvii  
  Rosselló Padrós, Josep Maria - s. xix (1841-1872)  
  Sureda Miserol, Bartomeu - s. xix (1769-1851)  
  Sureda Montaner, Jacobo - s. xx (1901-1935)  
  Vallespir Roca, Llorenç - s. xviii  
  Vaquer Atencia, Enric - s. xix (1873-1931)  
     
  Aquesta llista, subjecte a revisió, inclou els gravadors mallorquins fins a principis de la segona meitat del segle xx.  
     
    pujar
línia
 
     
     
<----- Directori<----- Esquema
     
Mallorca, punto de referencia  
línia
M. de Cervantes     
  Sin salir del entorno de Mallorca podemos seguir la historia del grabado; disponemos de suficientes muestras ilustratuvas de su evolución. No en vano, la isla fue uno de los primeros lugares de Europa que tuvo talleres de imprenta, y la actividad impresora comportaba la disponibilidad, inicialmente en moldes de madera, de imágenes reproducibles. Estas primitivas xilografías, unas se realizaban en Mallorca, y otras procedían de sitios como Cataluña y Valencia, esta última, uno de los primeros e importantes centros impresores de la península ibérica.

Por otro lado, no tan sólo es significativa la actividad isleña llevada a término, sino que a esto hay que añadir la muy importante presencia de grabadores mallorquines en centros como la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la Calcografía Nacional y la Fábrica de Moneda y Timbre, en Madrid. Como también hemos de destacar la llegada a la isla de grabadores extranjeros y los trabajos hechos fuera para traspasar a la matriz los dibujos que viajeros realizaron en la isla.

Las huellas de la estampa en Mallorca abren todo el abanico de posibilidades -sin duda de desigual calidad- de la que hoy denominamos obra gráfica. Muestran su recorrido, desde los orígenes, en un principio utilitarios, didácticos, ilustrativos e informativos, hasta llegar -después de que la fotografía y los modernos procedimientos industriales han substituido muchas de sus primitivas funciones- a una entidad principalmente artística.
 
     
    pujar
línia
 
     
     
<----- Directori<----- Esquema
     
Mallorca as reference  
línia
     
W. Shakespeare In course    
     
     
selector   pujar
línia