miróllull gravat mallorcalínia
TÈCNICA · TÉCNICA · TECHNICS
línia 
  CatalàespaiEspañol  
 
 
<----- Esquema 
 
<-- tècnica
 
 
 
     
W. Shakespeare PROCEDURES'S CLASSIFICATION
TRANSLATION IN PROGRESS
 
  Els procediments del gravat, i igualment les estampes, se poden agrupar en distintes classificacions i subclassificacions fins i tot entrelligades, segons la manera, i la combinació de maneres, amb què s'han realitzat les matrius i com se faci la impressió.  
     
     
  Una primera classificació
l'establim tenint en compte com queda la imatge en la matriu i per tant com serà tintada per transferir-la al suport.
Així, tenim:
 
     
  Impressió, o gravat, en relleu  
  relleuLa imatge queda a la superfície de la matriu. Per aconseguir-ho s'han de rebaixar totes les zones que no han de ser impreses; d'aquesta manera, la imatge queda en relleu, i aquest relleu serà el que prendrà la tinta en passar-li el rodet tintat.  
     
  Impressió, o gravat, en buit  
  buitLa imatge, en la matriu, està més a baix que la superfície; aquesta quedarà neta i la part rebaixada serà la que allotjarà la tinta a transferir.  
     
  Impressió plana o gravat pla  
  plaLa matriu no és entallada i, en conseqüència, la retenció de la tinta no depèn d'incisions ni relleus.
D'aquest grup són: la litografia, en la qual la tinta s'adhereix per la incompatibilitat entre el greix i l'aigua; i la serigrafia, on la tinta passa per les zones no obturades d'una pantalla de teixit, i el pochoir o trepa, que és el tintat a través de les zones obertes d'una plantilla.
 
     
     
  Una segona classificació
té en compte el material de la matriu. Així, simplificant, obtenim:
 
     
  En fusta  
  Xilografia (a fibra i a contrafibra).  
     
  En metall  
  Calcografia (coure, zinc, acer, ferro).  
     
  En pedra  
  Litografia (amb la variant zincografia: zinc amb un tractament de porositat que l'assimila a la pedra).  
     
  En pantalles de malla  
  Serigrafia (seda, niló).  
     
  En linòleum  
  Linoleografia.  
     
  S'utilitzen altres materials (cartó, cel·luloide, acetats, polivinil) que no aporten una denominació per ells mateixos, ja que no són sinó substituts o auxiliars dels tradicionals.  
     
     
  Una altra classificació,
referida als processos que requereixen qualsevol classe d'incisió de la matriu, s'obté per la manera amb què se forma la imatge. I presenta dues divisions bàsiques, utilitzades principalment en el gravat calcogràfic, la directa (acció mecànica) i la indirecta (acció per corrosió).
 
     
  En la xilografia i la linòleografia, fora d'escasses excepcions, la manera és la directa. Les eines són els tallants i les gúbies en el linòleum i la fusta a fibra; i el burí en la fusta a contrafibra, també anomanada a la tesa.  
     
  En el gravat calcogràfic, tenim:  
     
  Mètode directe  
  Burí  
  Punta seca  
  Manera negra  
  Picat  
  Carborúndum  
  Lavis  
     
  Mètode indirecte  
  Aiguafort  
  Aiguatinta  
  Al sucre  
  Al sofre  
  Vernís tou  
     
     
     
selector    
     
     
     
 línia